L’alegria de la nit de Mataró

Si digués que el concert d’ahir l’esperava tothom, em quedaria curta. Vaig prometre una crònica del concert, i aquí la oferiré amb moltissima il·lusió. El concert d’ahir prometia, i això es va notar tot el dia. I no em pregunteu perquè, però crec que estàvem més nerviosos el públic que els amics. Només al entrar a Privat ja es notava a l’ambient: gent somrient, il·lusionada, curiosa…vaja, el tipus de gent que trobes a un concert dels amics, ja m’enteneu. Després de molta música per fer passar els nervis a la gent, va començar el concert. Tots quatre van sortir a l’escenari amb aquella alegria que els caracteritza, super heroi sonava genial en aquella atmosfera. Els ulls de la gent s’iluminaven amb la mateixa força dels focus. Oh, que bonic que és anar a un concert seu. Presentació de la bed & banda, un parell de mirades entre ells, aquelles que descodifiques des del públic, algun riure que s’escapa de la boca d’en Joan Enric, o també un “quina calor”” i és que (realment) feia moltíssima calor. I després més cançons i cada lletra sonava corejada per TOT el públic que cantava com una sola persona. La història dels paletes, de “el paleta se llevará la runa?”, els “triumfus” d’en Dani (o almenys ell es pensava que es deien així fins ahir) eren evidents. En “Feggan” (tal i com l’anomenava la Gemma, dona que representa que els va llogar el pis) repartia joc d’una manera brutal acompanyat d’un Joan Enric brillant. I més i més cançons de les quals no puc recordar l’orde ja que eren tant intenses que tothom estava com flipat, impressionat, privat sencer ho cantava tot. I després entre homes binaris, homes positius (si, si)  i els sons gotorals d’en Ramon bateria,  la nit de “sortir de festa” dels amics, on segons ells van fer una gran pràctica d’anglès amb unes nòrdiques.  Un Eduard alegre ens deixava anar :”Coby, coby, toros, coby”, en Dani ens sorprenia amb un anglès fluid, i el genial diàleg que en Joan Enric va enunciar que encara no em deixa parar de riure …”Posa’m un ron amb cola. Barceló, va bé? Ho estem intentant. No, que com vol el ron. Saps què, dóna’m el que porta cola!”. Amics allò era genial, no ho sé crec que m’hagués quedat allà mirant-vos 5 o 6 hores més, mentre arribava el moment de parlar del convit d’un casament, amb en Joan Enric posat en mig de 7 dones que no paraven de dir “Ualaa”. I seguit d’un A vegades que va fer saltar privat amb la tribu apache. I per fer un final fals, com fan sempre, arribava “el xirucaire” impulsada per un radiant Edu i cantada per un Joan Enric mort de vergonya. Una cançó que mai havia tingut oportunitat de sentir, i que val molt la pena només per la actitud de tots d’ells i els somriures escapats i reprimits. El fi de festa…un 4-3-3, un bed&breakfast, un liverpool i un Jean-Luc. Un Jean-luc que va volar, com sempre passa als concerts! La gent es deixava els peus saltant, i la veu cridant fins a quedar-se afònics l’endemà. Allò era un final de veritat, unes cares de felicitat empàtiques entre els amics i el públic, tornar a veure els amics en format petit com ahir, no té preu. I un cop acabat el concert…la semimarta tenia ganes de parlar amb els amics, i ho vaig aconseguir, tot i que només fós amb en Ferran, que feia molt que no parlava amb ell. Des d’aquí et dono les gràcies Ferran, va ser molt i molt maco. Donar-li la flor que portava al cap durant tot el concert (flor que havia fet jo mateixa amb les amigues per anar al concert), i que se la posés al pit de la camisa em va fer dibuixar un somriure als llavis! I després ja començava a sonar la música de PrivatNit, i buscar als altres amics es convertir en missió impossible. Tot i així encara els vaig poder saludar des del cotxe, un Joan Enric content em va saludar des de la (ja mítica) furgoneta vermella, i en Dani i en Ferran des d’un cotxe molt gros i blanc que se’n anava de privat havent fent un concert estel·lar. I fins aquí la meva humil i petita crònica d’un concert increíble, feta amb nervis, afonia, felicitat i ganes de tornar a veure’ls el dia 7 al palau!

(perdoneu a les pobres fotos, una és d’abans del concert i l’altre d’en J.E. quan acabava de començar, la mala qualitat…culpa de la blackberry, que no té gaire ressolució, més endavant, més fotos)

Gràcies Amics, sou els millors.

Una semi-marta, contentíssima.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’alegria de la nit de Mataró

  1. Glòria ha dit:

    veig que han canviat els monòlegs… ostres, quina llàstima no poder-los veure ja més 😦

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s