#amicspalau al 33

I és que ben mirat…aquella nit no podia passar desapercebuda. Tot i que l’efecte Palau es començava potser a evaporar de les ànimes dels que vam disfrutar com bojos aquell dilluns 7 de febrer, quedava clar que no podia marxar així com així. Ahir em vam tenir una prova evidentíssima, la retransmissió del 33 del concert del Palau crec que no va deixar a ningú indiferent. Tothom en va quedar prendat, aquells que hi érem i impacients com nens petits saltàvem al sofà amb ganes de més, alguns que no hi havien pogut ser i que es morien de ganes de veure allò que els amics van aconseguir fer entre les quatre parets del palau, algun despistat que encara no coneixia els amics que fent zàpping va dir aquella frase de…”ostres, aquests tios són bons”, pares fans que havien posat a dormir els nens i esperaven amb impaciència els primers acords d’aquell deja-vu…tothom hi era present. I jo, amics, també. Més aviat no vaig parar quieta en l’hora i mitja de concert. No podia seure. Els somriures dels amics em donaven un “chute” d’energia i alegria que em feia aixecar-me del sofà i cridar i saltar, pensant que potser no ho podria tornar a fer fins al 2012…quina peneta. Pell de gallina, coca-cola en mà, peus tremolosos, somriure als llavis…òh, i com m’estimo aquests quatre nois. Més enllà de la retransmissió, on hi van faltar més o menys coses…(cançó a mahaaaltaa!!!) em quedo amb els petits detalls que el dia del palau no vaig poder apreciar prou bé i que ahir ressaltaven com mai. Són més o menys tres…primer de tot, les mirades de tots quatre! Tot i estar situada a la segona llotja, no vaig poder captar tant bé com ahir les mirades de tots quatre, amb aquells ulls carregats d’il·lusió, un “buf” que s’escapa de la boca d’en Joan Enric al veure tot el palau cantant…ara no ho recordo…4-3-3? Pot ser. L’Eduard, guapíssim com mai que brillava fent les segones veus com només ell sap fer, les miradetes d’en Ferran al públic, aquells somriures que no tenen preu…però atenció….atenció al senyor Dani Alegret. La/El càmera del Palau t’estima. Els primers planos que et feien tocant el piano, van ser brutals. Bru-tals! Tant elegant com sempre, Dani. Vaig poder gaudir d’un dels meus pianistes preferits de primera mà, i fins i tot mirar sobre quines notes lliscaven els teus dits…que bo, que bo! Bé, com podeu veure això de l’efecte re-palau (si es que es pot anomenar així) és molt bèstia..així que aquí us deixo! Per acabar…tres referències…

  • Amics, si veieu això (com l’Eduard em va assegurar que fèieu el dia del Palau), no tardeu gaire en tornar, que n’hi ha alguns que ens tornarem bojos! Ah…per cert…us estimo molt!
  • Gomets Verds! Sento moltíssim no haver pogut anar a la trobada! El cas (i no m’allargo més) és que estreno una obra al juny, i assajo els dissabtes matí així que.. és impossible! Espero que anés súper bé, no us conec directament però em caieu molt bé nois! Sento no haver dit res abans però és que vaig molt de bòlit! Petonets per tots els gomets!
  • Aquesta última referència me la invento per dir que…tinc moltes ganes de que surti el meu BED&BREAAKFAST!

Petons!

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a #amicspalau al 33

  1. Clàudia, nomes tu podies haver escrit un post tan maco del re-palau, m’ha agradat moltissim, jo també em vaig fixar en el dani tocant el piano, i les seves cares, ooooh que guapo, quina sort que té la cris de ser la seva parella, pero jo sé que ens vurem el primer concert de la próxima gira amb el dani, i espero que amb tu ens veiem a molts més concerts, i que cantem juntes sense parar, i que quan veiem al dani, tocant el piano, les dues li diguem: Dani Guaaaaapo!!!! I que el ferran, en la próxim gira és torni a posar una flor a la btuxaca de la camisa, que el joan enric torni a firmar el nou disc, posant:”Tu vas ser al Palau” perquè voldrà dir que han tornat a fer un concert al palau i que l’edu ens torni a fer riure i disfrutar dels concerts com només ell sap,pero tot aixo que he dit, ho vull viure amb tu a la próxima gira, vull viure moments màgics, de riure, de bogeria, de mirades amb els amics que durin una eternitat, perque els amics saben fer tot aixo i més. Aixi que ens veiem a la próxima gira, i si pot ser a més concerts per viure juntes tot el que té dit. I perquè l’alegrià i la felicitat d’una semimarta no s’acabin mai ,clàudia jo també tinc ganes de veure el teu bed&breakfast.

  2. xaviblanch ha dit:

    El diumenge hem vaig emocionar molt amb la meva dona veien el concert, i aixo que nosaltres no hi vam ser. Vaig gravar el concert i ahir els i vaig posar als meus fills, que es van quedar amb els ulls com plats davant de la tele.
    Aixo que dius del Dani i la camara es ben cert.
    Encantat de llegirte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s