Cançó a Mahalta

Avui el post serà diferent. Us proposo que escolteu aquesta cançó. Aquesta cançó que sentireu és una versió de la “cançó de Mahalta” una cançó de Lluís Llach versionada per els amics en el 25è aniversari del concert de Llach al camp nou. Els amics de les arts la van gravar, la van versionar i la van passar en el programa d’en Basté de RAC1. La pregunta és…perquè la semiMarta posa aquesta cançó? Doncs la veritat és que jo no hi era al concert de l’any 85 però quan era petita, al cotxe o a casa, els meus pares me la posaven sempre i tancava els ulls i m’adormia amb ella. Crec que és una cançó preciosa i posada a les veus dels amics ho segueix sent. Llàstima que no l’haguéssin versionat quan jo era petita i m’hagués pogut adormir amb les seves veus. A veure què us sembla!

http://www.youtube.com/watch?v=4LlRgndmuh4

(com podreu comprovar, la cançó no comença fins el minut 4 aproximadament, abans en Joan Enric explica el perquè de la cançó)

Petons semiMartencs!!

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El concert de la nostra vida (capítol 6)

Després de la cua i de l’experiència del porter que no ens deixava entrar quan li vam dir que estavem convidades, vam entrar a la discoteca. Era genial, un d’aquells ambients que només et pots trobar en un concert dels amics (els que ho heu viscut, ja ho sabeu de sobres), aquell ambient que et posa un somriure als llavis, que et “despeja” el cap i et fa somriure amb cada nota. Abans de començar vaig anar a conèixer a la Marta d’aquella nit, la Gemma Esquer, una gran gran persona. La Clara i jo estavem contentissimes, ja erem 3 martes juntes i segons el que ens havien dit seriem 5 al concert ja que la sisena Marta no havia pogut venir per falta de cangur per la seva filla. Molts riures de Martes i semiMartes juntes compartint l’experiència, 5 persones i una mateixa unió: els amics de les arts.Va pujar la pantalla i allà els vaig veure, en Joan enric, en Dani, en Ferran i l’Eduard. Tots somrient, contentíssims i amb aquella energia que tenen que et fa cridar i cantar com un boig. Les cançons van anar passant, què us haig de dir? Tanta energia i tanta adrenalina com mai…com mai! Va arribar la cançó del Bed&breakfast, i allà va començar la màgia. En Joan Enric va començar la jugada parlant del concurs i ens va agrair una per una haver participat, els noms de les 6 dits per un Joan Enric content i seguits per un aplaudiment genial del públic. No ens ho podiem creure, els amics sabien qui erem! La clara i jo rèiem contentes! I llavors l’actuació de la Gemma, una gran Marta. Amb el seu “desparpajo” i la seva veu va fer una grandíssima actuació, felicitats Gemma! I amb tanta emoció es va acabar el concert!

Al cap d’una estona d’haver-se acabat ens vam reunir totes les Martes presents. Ara sí, ara erem les cinc: la Clara, la Gemma, la Laia, la Isabel i jo. Totes molt maques, molt emocionades i parlant com si ens coneguéssim de tota la vida, genial noies! I ens vam posar al costat de l’escenari, la nostra il·lusió més gran: conèixer els amics s’estava a punt de complir!

Què va passar amb els amics? Com va ser?

Això en el pròxim post, petons semiMartencs!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La semimarta dóna senyals de vida! (els blogs)

Si nois, la semimarta no s’ha evaporat, no ha desaparegut, no s’ha esborrat del mapa…simplement no ha tingut temps d’actualitzar durant una setmana..o una mica més. La veritat és que no em vull excusar per no haver actualitzat però els examens i aniversaris (si, el meu aniversari va ser fa una setmana) no he tingut temps, el meu gran enemic, el temps!

Doncs bé, ara em permetré el luxe de fer un parèntesi per fer-vos arribar novetats en els blogs dedicats als amics:

Primer de tot és que ens van dedicar una entrada al blog de les amigues dels amics (cliqueu a sobre per veure-ho).. i això està molt bé! Un post curiós i molt xulo! Des d’aquí vull donar gràcies a la violant i a totes les amigues dels amics per dedicar-me un post al seu blog, que ja és tota una institució en el món dels fans dels amics de les arts!

Després també que el blog de la semimarta es comença a obrir, he rebut comentaris d’altres blogs com el de I love els amics de les arts (cliqueu per veure el blog de la Marta, que està molt bé).

I finalment, que el blog està tinguent bastantes visites! Això està molt bé, nois! Des d’aquí vull agrair a tots els que llegiu, deixeu comentaris, rieu, us emocioneu o simplement passeu per el meu blog!!

D’aquí poc, segueix la història de la semiMarta!

 

 

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Nervis Pre-Amicals (capítol 5)

Hola de nou, semiMartencs! Després d’uns dies sense posar cap post (bé, de fet només 4) torno a posar-me al teclat per seguir explicant la meva història…la història d’una semiMarta!

Més somriures del compte, una alegria exagerada, un pessigolleig per tot el cos, “gallina de piel” i més sensacions que no puc descriure amb les lletres d’aquest teclat…el dia del concert havia arribat! Els amics m’havien regalat una entrada per el concert, però com que jo ja la tenia des de feia temps, la vaig cedir a la meva mare una gran fan!

Primer de tot un sopar a casa d’una de les meves amigues, tots contents fent un pà amb tomàquet i amb ganes del concert que ens esperava després. Més tard ens van acompanyar amb cotxe al concert i per el camí vam passar a buscar a la Clara. Si, la Clara! Una de les altres Martes. Es pot dir que la nostra amistat va ser al moment. Una d’aquelles persones que pam! A la primera ja ens vam entendre de seguida. Teniem amics en comú, tot i que ella és d’hospitalet, i la curiositat i tot plegat va donar lloc a una conversa eterna per el xat del facebook la nit de votacions! I això va fer que la passés a recollir a l’estació de renfe. En veure’ns físicament (només ens coneixiem virtualment) ens vam fer una abraçada i ens vam posar a riure! Dues Martes juntes! Reiem i ens explicavem de tot mentre anavem cap a Privat! I tu conèixes a ..? Si! I tu? També! A mi els amics m’han dit que volen parlar amb nosaltres després! A mi també!! Si? Si, si quins nervis!

QUINA CUA HI HAVIA! La Clara i jo no portavem entrada ja que els amics ens havien convidat  i jo havia donat la comprada a la meva mare. Doncs bé, a l’entrada ens van dir que no constavem en cap llista i que no, no teniem entrades. La veritat és que va ser molt divertit! Perquè… li vam parlar del concurs al porter…

-Som les Martes!- i ell no sabia res. La gent de la cua ens reconeixia i li deia -si, si que les coneixem són els del concurs!-però res. Finalment ens va deixar passar i va dir que ja parlaria amb els amics, que si tota la cua del concert ho deia i ens reconeixia, deuria ser per alguna cosa!

començava una nit màgica que mai oblidaré!

Publicat dins de Uncategorized | 3 comentaris

I el dia va arribar… (capítol 4)

Hola semiMartencs! Doncs aquí segueix el blog, la veritat és que estic bastant sorpresa perquè deu n’hi do les visites que tinc! Jo que només vaig fer el blog per poder comentar els amics des d’un wordpress propi…Doncs seguim amb l’història que ja està bastant avançadeta…

El dia de les votacions va arribar. Sempre recordaré aquell dia! Com ja sabeu no vaig tenir prous vots per fer de Marta (vaig quedar tercera) però va ser tot molt molt xulo. Només llevar-me ja vaig mirar la web dels amics, que GUAI! Hi havia totes les Martes. Erem 6. Sis videos fets amb il·lusió, amb amor a l’art i sobretot amor a els amics de les arts! El dia va ser inolvidable, missatges al facebook d’amics meus que m’havien vist, felicitacions, vots, emoció, més i més vots i molt bon rotllo amb tothom. I a les 12 de la nit enganxada a l’ordinador, jo i molts amics meus que m’anaven parlant per el xat i em distreien! I anar actualitzant la pàgina cada dos per tres! Tornant-me boja! I descobrir amb sorpresa que havia quedat tercera…estava encantada! Va ser una experiència que “ni l’amnèsia em farà oblidar” (paraules dels amics per el concert damm). No havia aconseguit cantar amb els amics però la sensació de formar part de les Martes em va unir d’alguna manera molt especial als amics de les arts i sempre els hi estaré agraïda per haver fet el concurs, per  haver conegut a la Gemma (la marta), la Laia, la Isabel, i la Clara. Perquè encara que el concurs s’hagi acabat amb la Clara i la Gemma ens hem seguit trobant a els concerts dels amics, i perquè com em van dir els amics a tv3 quan vaig parlar amb ells…les martes i els amics som i serem una gran família!

Però això no es queda aquí…el meu somni encara no s’havia acabat, m’esperava un concert genial a la meva ciutat i a veure què passava…

pd) us deixo amb una de les fotos que més m’agraden dels amics!!

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Ho faig? (capítol 3)

I aquí seguim semiMartencs! El blog comença a créixer de mica en mica, ahir a la tarda va tenir 24 visites! No està gens gens malament! Doncs seguim amb la historia…

El juliol va anar avançant, cada dia que passava més febre amical i més blog dels amics. El meu pobre mac, treia fum! I un dia a la nit, després de sopar ho vaig veure…BUSQUEM LA MARTA PER CANTAR EL BED&BREAKFAST A MATARÓ!

En aquell moment no sé què vaig sentir…bé potser si. Il·lusió, molta il·lusió de pensar que potser podria cantar amb els amics, il·lusió de fer-ho però també… por! Mataró, concretament el centre és molt petit, com un poble. I jo pensava…si em presento tothom ho sabrà! I què pensaràn? I què passarà? I…tinc vergonya? Després d’estar dos dies donant-hi voltes vaig tirar-me a la piscina! Què hi podia perdre? Res. I això va ser suficient. Què m’importava més, el que la gent pensés (que tampoc era tant) o el que jo pogués aconseguir? L’ànsia d’experiència va guanyar a la por per golejada. Però…em faltava un Jordi! No tenia Jordi per el meu vídeo! Els meus amics molts van dir que no…no,fa vergonya. No, no sé cantar. I jo responia: et penses que jo si? Per qui no ho sàpiga toco el violoncel i el piano, he fet algunes coses de cant (corals i tal) però no m’he dedicat mai a cantar…entenent cantar com fer classes de cant, treball individual…Així que no tenia Jordi. Doncs bé, vaig agafar el radiocaset. Si, el radiocaset amb el qual havia escoltat els amics durant mig any, havia estat l’escollit per sortir al video! I ja em tens a mi amb la camera en un tripode i per dins pensant: “Clàudia, què fas?” “ho veurà molta gent”…i el més important i el que més vaig pensar durant tot el “procés” :QUÈ EN PENSARÀN ELS AMICS? La gravació del video va ser xula, jo sempre que cantava la cançó, ja sigui a la dutxa, per l’habitació, amb les amigues..sempre sempre feia gestos i cares…per tant va ser com fer el que feia sempre però davant d’una càmera! Vaig acabar de grabar, el vaig editar (bé, de fet només vaig posar la caràtula del cd a davant) i el vaig enviar als amics. Amb les mans tremolant…ai clàudia què has fet! Mare meva!

Al cap d’uns minuts va arribar un correu dels amics, ara no el recordo literalment però venia a dir alguna cosa com: gràcies per participar, ens ha fet molta il·lusió que et presentessis…paraules molt maques, com ells! Contenta i feliç vaig tancar l’ordinador…ara el video ja estava enviat…la resta era cosa de sort!

 

 

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Febre Amical (capitol 2)

I després d’aquest pont i d’una setmana prèvia al pont bastant pleneta d’examens i altres obturadors de imaginació, temps i creativitat arriba un  post. I aquest post arriba amb força (la que hem agafat tots en els dies de pont), mullat (de la pluja), tocat per la tramuntana ( o el vent que sigui que no para de bufar) i amb ganes de maleir demà dimecres per haver allargat tots aquests dies de pausa. I com va seguir la història de la Semi-marta? Doncs som-hi!

Després del concert del Circ Cric no em vaig quedar igual. Era impossible, els amics de les arts ocupaven més del 50% del meu cervell durant les 24 hores del dia i em feien parlar d’ells en qualsevol moment, encara que no vinguessin al tema. Els que em coneixen ja ho saben però des d’aquest estiu que tinc com un vici de treure’ls sempre a converses que moltes vegades no tenen res a veure amb ells. Vaig passar el final de curs amb els amics rondant per el meu cap i sense coneixer-los encara, van començar a formar part de la meva vida musical (per dir-li d’alguna manera). Un dia mentre baixava cap a l’institut vaig veure en una façana un cartell dels amics amb l’uniforme de lost. “Concert dels amics de les arts a Privat” (una discoteca de Mataró, per qui no ho conegui). No m’ho podia perdre! NO M’HO PODIA PERDRE!! Vaig córrer a trucar a les meves amigues, que han tingut un paper molt important en això, ja que ara també els hi he encomanat febre amical. En vam parlar i ens va faltar temps per comprar entrades. Ja les tenia, el juliol de 2010 girava entorn a aquell concert. AQUELL concert, res més. Perfecte! El juliol calorós anava passant i jo em passava mig dia fent un curs intensiu d’alemany (si, una llengua difícil i encara més si l’has de fer entre calor i estiu) i mig dia més enganxada al bloc dels amics, mirant videos d’ells, cantant les seves cançons…la febre amical començava a pujar graus i graus. I amb ella la meva facilitat per treure’ls a qualsevol conversa, aquesta manía augmentava per segons! I aprofito ara per donar gràcies a la Cris i la Carla, les meves fidels amigues que van haver d’aguantar la història dels amics explicada per mi amb devoció cada dia! Que si en Joan Enric era divertidíssim…que si en Dani fa piano com jo…que si l’Edu m’agrada molt com es mou…que si en Ferran era actor…! Conyes a part va ser un juliol molt divertit, tant que ara són les meves amigues les que moltes vegades em sorprenen amb comentaris dels amics, la febre amical s’extén? Doncs no ho sé, però a mi em sembla que si!

Però com va passar tot el tema de les Martes? I el concurs? Com se’m va acudir de presentar-m’hi? Doncs això demà, amics meus. (segur que serà demà, mai més tardaré tant a escriure, promès)

Petons Semi-Martencs!!

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari